[ view entry ] ( 1 view )
Aquest dissabte varem acabar el Sword of Rome. El joc ha agradat (a tots menys al Xavi) i segurament repetirem. Victòria súbita pel Cesc al torn 3, que portant els etrusc-samites és un mèrit. Suposo que varem enfonsar tant al grec entre tots, que el factor que heuria d'haver equilibrat al samita es va esvair. Un grec que al torn 3 nomès té 3 punts de victòria, és un grec que ha cedit masses punts al romà o al samita en aquest cas, i que per tant, els hi ha donat la victòria.
Curiòs l'efecte crida que té "Roma"... el romà esdevé el pim-pam-pum des del primer torn. I és que Roma fa por.
El gal ha d'entonar el mea culpa, perquè tot i disposar de Brennus des del primer torn, no vaig aconseguir fer gran cosa... el saqueig de Pisa hauria anar molt bé per la partida.
Després d'acabar el SoR, vem intentar continuar el Pax, però una futil discussió sobre les regles ens va deixar aturats, per desesperació del Xavi. A més, la comparació ente un joc "modern" com el SoR, ràpid de jugar, ràpid d'aprendre, amb certa dósis de profunditat, amb el PB, un joc setentero, de regles confuses i material antiquat, va ser un handicap. Total, pausa i fins la setmana vinent.
Bueno, la setmana vinent potser no, que jo haig d'anar a Cerdanya a obrir un compte a la Poste i refugiar els meus estalvis a un pais "segur" com França.
[ view entry ] ( 1 view )
Tradició i religió s'han conjurat en forma de "diada de Sant Ponç dels castellers de Sant Cugats" i com ilustra aquesta cadira buida, han segrestat al Xavi. De resultes, el Pax Britannica en suspens fins la setmana vinent...
Però, sobreposant-nos a l'adversitat, hem aprofitat els altres per probar el Sword of Rome, un estratègic card-driven que enfronta Gals, Samites i Etruscs, Romans i Grecs pel control de la peninsula itàlica...
Varem jugar dos torns, i la no-victòria del Cesc es va jugar a una tirada de daus... l'última carta de l'últim jugador del torn va permetre tirar el setge de una ciutat etrusca i treure-li el punt de victòria necessari per denegar-li al Cesc una victòria treballada. Amb una aliança amb el Martí/Romà, el Cesc/Samita havia anat llimant al pobre Joan/Grec, mentre l'Oscar/Gal intentava saquejar alguna cosa...
La foto és de l'últim torn, quan el Martí va ser obligat a gastar el Dictador, amb un exèrcit gal a les portes de Roma, per anar a barallar-se amb l'etrusc :
[ view entry ] ( 74 views )
Extret d'una conversa de mails entre els participants de La Collonera d'enguany :
:-)
Ntx. És que no sé com et barreges amb anarco-capitalistes. Llavors passa el que passa.
Cal actuar ARA! Ja saps el vell poema:
"Primer van robar els mantellets, però com que jo no jugo a cartes, no vaig fer res.
Llavors van robar els mapes hexagonals, però com que jo no jugo a wargames, no vaig fer res.
Després van robar els cubets de fusta, però com que jo no jugo a euros, no vaig fer res.
I quan van robar tota la col·lecció de figuretes de plom pintades, ningú em va voler ajudar".
És un poema molt trist.
[ view entry ] ( 50 views )
Als inicis del Club, abans que jo mateix o que el Joan entressim en escena, s'havia jugat molt al Pax Britannica. Un joc remarcable degut al seu mapa de projecció polar :
Feia molt de temps que jo el volia jugar, i aprofitant que el Martí també li tenia ganes, i després d'insistir un xic per doblegar la voluntat dels veterans, hem aconseguit que es juguès al club :
Evidenment el joc ja fa "vell" ... un disseny una mica quico, uns mecanismes de jocs una mica farragossos (com algú deia, estàs fent la declaració de la renda cada torn). No és propiament un wargame, tal i com es defineix wargame al club (concepte que no té res a veure amb el que es defineix com a wargame la comunitat de la BGG... però que sabrant ells!)... però la meva primera impressió és que es un gran joc, i sobretot un joc molt jugable per internet, pbem. Com l'EiA, un joc que pot guanyar amb el tempo i mecanisme que el pbem imposen.
Ah, per ambientar el Pax, recomano una marató de cine amb Jartum, Amanecer Zulú i L'home que volia ser Rei...
[ view entry ] ( 89 views )
Calendari
